Porque nisiquiera hecho de menos ni una pizquita de soledad.

Y tus labios de plácido sabor, me elevan los sentidos exponencialmente hasta alcanzar cual metafase que me evapora en un suspiro, suspiro cargado de contradicciones y sentimientos tan puros como lo que siento por ti mi amor.

I tan sols pensar que abans passejava pels carrers preguntant-m'he on erets i ara et tinc aquí amb mi en el meu cor, desitjant poder-nos veure de nou, sempre desitjant el veure't altre cop perquè tant la meva ànima com el meu cos et necessiten i els hi costa reprimir-se als teus encants.

De veritat que'ts lo millor que a aparegut en ma vida, i ara l'inspiració que'm provoca aquests dolços pensament. T'estimo ♥♥♥